PARE I MARE

Vosaltres. Dues vides que es van trobar.

Una, un terratrèmol… inquiet, amb ganes de viure, de cantar, de ballar, d’apuntar-se a un bombardeig .

L'altre, la pau i la parsimònia personalitzada, esportista triomfador i el punt de ironia per riure fins reventar.

Poc a poc, aquestes dues vides es van anar juntant fins arrivar al punt de crear-ne quatre més.

Si! Vosaltres heu fet possibe quatre vides més. Heu fet posible amb el vostre esforç, amb el vostre amor, amb la vostre felicitat… ajudar-nos a cadascun dels quatre a viure en un món tant gran com aquest.

Vosaltres. Amb la vostra alegria m'heu ensenyat a somriure. Amb la vostre saviesa m'heu ensenyat a pensar, a raonar… Amb el patiment m'heu ajudat a créixer i a adonar-me de que és bo i necessari. Vosaltres, amb alguna "bronca", m'heu ensenyat a aprendre.

Vosaltres. Sí, vosaltres, dues vides, les dues vides que es van trobar un bon dia i es van unir. Gràcies a vosaltres sóc aquí, en un vespre de dimecres, escribint això. Perquè les vides, de vegades, s'han d'aturar a reflexionar… I pensant i raonant un s'en adona de moltes coses. I vosaltres també m’heu ensenyat a agraïr… Per això us vull dir des del fons del meu cor… Mil gràcies!

Mil gràcies per ser els pares que sou. Per haver creat quatre vides, LES QUATRE vides. Perquè sense vosaltres res hagués estat possible.

Gràcies, pare i mare!

BLANCA DEL CACHO ESTIL-LES

15 AÑOS