Petites decisions. Petites, molt i molt petites. Però d’aquelles que poc a poc ens van modelant, ens perfilen el més mínim detall de la nostra famosa personalitat, o millor deixem-ho en “manera de ser”. Aviat, cadascun de nosaltres desviarà una mica el camí. Tots, mes o menys, em fet la mateixa trajectòria. Alguns amb més obstacles, altres lluitant, potser algú ho ha tingut tot realment fàcil, no ho se. Però aquest camí on només calia deixar-se portar, s’acaba, s’està acabant. Ens trobem en la primera cruïlla del trajecte. Sembla que se’ns llenci el món a sobre, com si en els anys que ens queden en aquest viatge, no n’haguéssim de prendre més, de decisions.
Ens envaeix el sentiment d’angoixa per a que no s’acabi aquest curs. És por. Aquesta facilitat que tenim ara al tenir-ho tot agafat d’un fil, tots els amics localitzats, una monotonia en la rutina que ens agrada. Però el fil és dèbil, s’allarga, es desfila. Existeixen els canvis, les distàncies, les separacions. Però penso que a la vegada existeixen les millores, els retrobaments i les noves amistats. Penso que també existeixen maneres de conservar tot allò que fins ara ens ha fet somriure cada matí o cada nit. Maneres d’avançar en aquest camí, de no quedar-se enrere, en lo fàcil. Nous reptes, de tots tipus.
Per molt que necessitem algú que ens digui amb certesa que tot anirà bé, això només ens ho podrà dir el temps, amb el temps. I encara que ens faci por donar un pas endavant, deixar coses enrere, aquest minúscul pas tanca uns anys plens de records, i obre una etapa que estic segura que recordarem amb la mateixa alegria.
MARIA OLIVA FARRIOL
15 AÑOS
Felicidades por esta etapa que finaliza, que habeis vivido tan intensamente
ResponderEliminarYo diría que lo que vendrá será mejor, con más alegrias y también más lágrimas. Porque en las nuevas experiencias, se mezclará también mucho de lo ya vivido hasta ahora, en forma de recuerdos o de apoyo real de los amigos.
Un abrazo