"Amiga esperança
no em deixis anar.
Amiga nostàlgia
no et puc oblidar."
"S’apropa per la carretera gris
un mercedes negre i lluent.
Frena amb una batzegada,
un cop sec de volant.
Baixa un home indecís,
duu sabates i corbata
i un abric de pell.
S’apropa capcot
al cubell de les escombraries
i lentament s’humilia
de genolls, buscant
vida entre la fètida
descomposició."
XAVI JULBE OLLOQUI
17 AÑOS
Oye, poeta... ¿Aceptarías encargos? Me ha encantado el segundo poema. Se nota que tienes los pies en la tierra y la pobreza, el hambre... no te es indiferente.
ResponderEliminarUna abraçada.
Jaja !Muchas gracias Sunsi! Este es un tema que cada vez se extiende más, sobre todo en los tiempos que corren...
ResponderEliminarUn petó.
Tan cierto como cotidiano. Dónde está el límite???
ResponderEliminarSomos tan miserables???
Qué es la miseria???
Un bico Xavi