Tic, tac,
tic, tac.
Corren les agulles
del rellotge
amb pas
lent.
Tic, tac.
El tedi abraça
les hores
cansades.
Tic, tac.
Passa el temps,
res canvia.
Rutines
de cada dia.
Tic, tac,
tic, tac.

i on més tard tornen a brollar belles plantes
verdes,
d'aquesta manera, quan tot sembla fosc
i no es veu el final del dolor,
tornen a sorgir noves esperances
verdes.
XAVI JULBE OLLOQUi
2º de BACHILLERATO
2º de BACHILLERATO
Sempre torna a sortir el sol. El temps és un bon remei. Felicitats
ResponderEliminarDiuen que el temps existeix perquè no succeeixi tot en el mateix instant.
ResponderEliminarEl temps tot ho val, tot ho veu, tot ho provoca i tot, gràcies al temps, es guareix.
Un petó molt gran i moltes gràcies per la teva preciosa reflexió, Xavi.
Biquiños
(Lolina, hija qué bien hablas el catalán, diriase que falas mellor el catalán que el galego) (y yo me lo he inventau, y seguro que no he dado una :-)
ResponderEliminarMuchas gracias a las dos ;) Dolores puedes contestar también en castellano. Supongo que te será menos pesado y a mí ni a nadie le supone ningún problema :) Un beso!
ResponderEliminarXavi... Qué alegría cuando me has dicho que querías estudiar filología. Creí que era una "especie" en peligro de extinción.
ResponderEliminarTe animo a seguir escribiendo. No lo dejes, joven poeta;-)
Un beso:
Sunsi
jajajaja, Princesa, menos mal que tengo bajo la manga cierto traductor.... ejem...
ResponderEliminarNo os preocupeis... mi madre, cuando yo era pequeña, me decía que siempre intentara contestar en el mismo idioma en el que me hablan. Yo, que soy muy obediente, si me hablan en castellano, contesto en castellano, pero lo mismo si es en gallego, catalán o.... el que sea. Ya me las apañaré, además, siempre se aprende algo.
Un bico muy gordo.
Ana, ti falas mellor o galego que eu o catalán.